La Primavera, de Vivaldi, sona a l’habitació on la brillantor del sol
il·lumina cada racó. Per la finestra, mig oberta, es filtren els diferents
aromes de les plantes i flors del jardí.
La criatura plora. La mare s’acosta al bressol, agafa al nadó i el
petoneja. Amb el nen als braços, s’asseu davant de la finestra per donar-li el
pit al seu fill.
La remor de la mar, per a les seves oïdes, es converteix amb la millor de
les melodies i la claror de la Lluna reflectida sobre el mar, per als seus
ulls, són romàntiques espelmes col·locades exclusivament per a ells.
La platja està deserta. Només hi ha els dos amants que s’oloren i assaboreixen,
sense adonar-se’n de què de tant en tant l’aigua mulla la roba que han deixat
sobre l’arena.
Només el soroll del fort vent trenca el silenci que envaeix la casa. Tot és a fosques. Des de la finestra es pot veure l’arbre caigut, a causa del fort vent, deixant la casa sense electricitat.
La criatura fa estona que plora. La mare s’acosta al bressol, agafa al nadó i li diu que calli. Amb el nen als braços, comença a fer el dinar, mentre li dona el pit al nen
L’aigua regalima per les escrostonades parets, les bombetes recobertes per una gruixuda capa de pols, brillen molt poc. Els vidres entelats de les finestres no deixen veure la capa de gel que tapa les herbes que des de fa temps s’han apoderat del jardí. Els gats miolen perquè tenen gana i intenten arribar fins als plats bruts que s’amuntonen sobre la pica.
La dona, que viu sola des de fa massa anys, ha perdut la noció del temps i ja no es recorda ni de menjar.
Robert
31/3/17
No hay comentarios:
Publicar un comentario