Taller de contes i relats breus                 DEURES – 24

Escriure un relat d’entre mig foli i 1 foli i mig.

Narrador: 3a persona

Gènere: ROMANTICISME

Època: Segle XIX

El romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del segle XVIII, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts. Busca constantment la llibertat autèntica , i anteposava, abans de tot:

• La major importància del sentiment enfront de la raó.
• El dramatisme, amb accions i emocions portades a l'extrem.
• La forta tendència nacionalista de cada país.
• La del liberalisme en contraposició al despotisme il·lustrat.
• La de l'originalitat en contra de la tradició grecollatina.
• La creativitat enfront de la imitació neoclàssica.
• La nostàlgia per un paradís perdut (la infància o una nació).^[1]
• L'obra imperfecta, inacabada i oberta en lloc de l'obra perfecta, conclosa i tancada.

És propi d'aquest moviment:

Una gran apreciació de les coses personals, un subjectivisme i individualisme absolut, un culte al jo fonamental i al caràcter nacional o Volksgeist, en contraposició a la universalitat i sociabilitat de la Il·lustració del segle XVIII; en aquest sentit, els màxims exponents romàntics són, amb freqüència, prototipus de rebel·lia (Don Joan, el pirata, Prometeu) i els autors romàntics trenquen qualsevol normativa o tradició cultural que ofegui la seva llibertat.

 

 

Literatura

La literatura es caracteritza per la recerca de l'originalitat, l'abandonament dels preceptes clàssics de composició i el predomini de la lírica. Apareixen, per primer cop, personatges marginals vists com a símbol de llibertat, i que estan al marge de les convencions socials. El jo de l'autor és el centre de la inspiració. S'utilitzen molts recursos retòrics buscant una certa catarsi en el lector i que se senti com l'escriptor, abandonat, sol i incomprès. Triomfa la literatura gòtica i els fulletons.

Als Països Catalans coincideix amb la Renaixença. Alguns autors destacats en són Gustavo Adolfo Bécquer, Lord Byron, Johann Wolfgang von Goethe, Àngel Guimerà, Victor Hugo, Mariano José de Larra, Edgar Allan Poe, Mary Shelley, Jacint Verdaguer i José Zorrilla.