Tres velocitats

(2 exemples)

La dona teixeix la bufanda asseguda davant del televisor, en la pantalla del qual, unes quantes persones sembla que discuteixen acaloradament, mentre un presentador bastant amanerat riu dels seus propis acudits. La dona, però, no mira el televisor, només l’escolta, la seva mirada es concentra en la llana de colors vius de la bufanda.

En acabar la bufanda, mira l’hora. La seva néta arribarà en cinc o deu  minuts, així què no té temps per perdre. Busca el paper de regal, plega la bufanda i l’embolica. Després ho lliga amb una cinta de color rosa.

Arriba la neta i se’n va corrents al bany. Me’n vaig de seguida, iaia, que m’estan esperant per celebrar el meu cumple”. Surt del bany. L’àvia li dóna el regal. Li fa un petó. “Gràcies iaia. Fins demà”. Deixa el paquet damunt una cadira. Se’n va corrents.

                                                           *********

Obre els ulls i mira al seu voltant, sense reconèixer el que veu. La seva mirada passeja per les parets, que en algun moment força llunyer, segurament havien sigut blanques, i que ara semblaven de color cada d’oca.

En adonar-se’n que no hi ha cap finestra, s’aixeca i comença a colpejar la porta: “Sis plau, obriu-me la porta. No sé què hi faig aquí. Obriu-me”.  Els cops i les puntades de peu no li donen cap resultat. A l’altra banda de la porta no sembla que hi hagi ningú.

Unes hores més tard, s’obre la porta. Un home alt i fort entra amb un plat de menjar. Intenta escapar. Es tira sobre l’home. Cau a sobre d’ell. Li clava els dits als ulls. El gegant crida. Ell prova d’ arrencar-li els ulls. El gegant se’l treu de sobra. Cau contra la paret. S’aixeca. El gegant s’ha quedat cec. Ell vol arribar a la porta. El gegant ho intueix i se li tira a sobre. Intenta desfer-se de les mans que l’ofeguen. No pot.